La comunicació entre els pacients, familiars i personal sanitari ha anat canviant amb el temps. Els pacients cada vegada demanen més el seu pla terapèutic sobretot davant de malalties greus i volen implicar-se en el seu procés de curació.

Revisió bibliográfica actual de quin és el maneig en les ingestions reiterades de cossos extranys associat a un trastron psiquiàtric. La ingestió de cossos estranys pot ser fortuïta i involuntària com és en el cas dels nens, adolescents, retràs mental, portadors de dentadura postissa, deficients visuals, alcohòlics, drogadictes.

Davant el repte de la complexitat clínica -especialment en els pacients en situació de final de vida-, en la present tesi doctoral hem desenvolupat dos escenaris amb l'objectiu d'ajudar als professionals i pacients a fer front a la incertesa que li és inherent: Per una banda, hem posat de manifest la necessitat de replantejar algun dels paradigmes del coneixement mèdic actual, proposant nous conceptes, reordenant coneixement ja consolidat i finalment plantejant un framework per intentar operativitzar-ne aquest plantejament.

Es presenta la revisió  amb l' actualització  i millores  del Protocol Institucional del Dolor  (aprovat  per primer cop  al HGV al 2008)  després d'actualitzacions basades  en indicadors de les avaluacions fins el 2013-14   i d'acord amb noves necessitats del CHV   Es presenten les actulitacions i canvis més  rellevants de contingut  en base a necessitats de  població diana actual del CHV , nous avanços , guies  actualitzades , adaptació a les noves tècniques i procediments La revisió ha comportat : 1) canvis de contingut en :  indicació, contraindicació o limitació l'ús de fàrmacs, noves  escales de valoració  (població diana de pediatría i socisanitari-UGA),   millores del tractament a UCIEs  , actualització a pacients oncològics,  autonomia de rescat  i paper d'infermeria .

A Catalunya, tal i com contempla el Programa d'atenció específica dels trastorns mental severs (TMS), estableix el Pla de Serveis Individualitzat (PSI)  dirigit a pacients que requereixin d'un programa més ampli per les seves dificultats de vinculació, de funcionament social pobre i/o consumidors de multitud de recursos sanitaris.

La presentació aborda uns dels reptes més importants de qualsevol sistema sanitari: com assolir la coordinació entre els diferents nivells assistencials.