La contribució de les llevadores en l’avenç científic de la higiene de mans
En el marc de la campanya Nursing Now, aquest mes de juliol, les llevadores del CHV recorden i commemoren a Ignaz Semmelweis, un obstetra a qui van tancar al psiquiàtric per insistir en la importància del rentat de mans.
Fins a mitjans del segle XIX, la idea que rentar-se les mans era important per evitar emmalaltir no era molt popular. Enmig d'un món que no entenia de gèrmens, l'obstetra austríac Ignaz Semmelweis va intentar frenar la propagació de les infeccions l'any 1847 i a ell se li atribuiria, més tard, el descobriment del rentat de mans en l'àmbit sanitari.
Fixant-se en el treball de les llevadores, Semmelweis va relacionar la falta d'higiene dels metges amb la mortalitat de l'àrea de maternitat de l'hospital on treballava, a Àustria, causada per l'anomenada 'febre puerperal'. Tal com recull un estudi de la revista científica nord-americana BMJ, a l'àrea on metges i estudiants atenien les embarassades morien fins a un 18% de les dones després del part, mentre que en parts assistits únicament per llevadores morien només un 2% de les dones.
Les llevadores es dedicaven en exclusiva a les embarassades i segons destaca l'article "La importància del rentat de mans en el personal que té cura dels pacients hospitalitzats" publicat a la Revista d'Infermeria Neurològica, la seva pràctica ancestral era molt més higiènica. En canvi, els metges i els seus alumnes passaven de manipular cadàvers a atendre les dones quan donaven a llum. I tot això sense rentar-se les mans. Després de diversos experiments, Semmelweis va concloure que, d'aquesta manera, transportaven 'partícules cadavèriques' (encara no s'havien descobert els gèrmens) fins a les dones.
Amb aquesta idea en ment, va implantar el protocol d’higiene de mans entre metges i estudiants abans d'assistir els parts amb una solució de clorur càlcic. Un cop instaurat el procés, el percentatge de morts va reduir-se fins igualar el de les llevadores, un 2%.
Malgrat l'evident èxit de l'experiment, les conclusions de l'obstetra no van ser ben acollides. El seu superior no va acceptar la teoria de Semmelweis i la major part dels seus companys, ofesos per l'acusació d'estar bruts, també es van burlar dels seus resultats.
Humiliat i relegat del seu lloc, Semmelweis va tornar a la seva ciutat natal, on víctima d'al·lucinacions va acabar tancat en un psiquiàtric i va morir el 1865. La seva hipòtesi no es va validar fins uns anys després amb els descobriments sobre els gèrmens del químic Louis Pasteur.
D'aquesta manera, entre finals del segle XIX i principis del XX, la pràctica del rentat de mans va passar a tenir una clara base científica. La figura de Semmelweis va ser reivindicada per la comunitat científica i la higiene de mans va esdevenir un element clau en la cura de la salut. Així va descobrir la humanitat que rentar-se les mans era fonamental: després de la mort de centenars de dones en el part.
