Un any del 17-A: Un record a les víctimes i reconeixement al personal sanitari
Avui, quan es compleix el primer aniversari dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, recordem amb dolor, tristesa i angoixa aquell tràgic 17 d'agost, quan a pocs minuts de les cinc de la tarda el terror va envair el cor de Catalunya.
Aquell dia, van morir 16 persones (entre les quals hi havia dos menors de 3 i 7 anys) i unes altres 130 van resultar ferides. Enmig dels crits, les sirenes, el pànic, el caos i el desconcert, el paper dels cossos d'emergències, de seguretat i del personal sanitari va ser clau per a l'evacuació i l'atenció dels ferits. El bon triatge de les víctimes i la bona coordinació va permetre distribuir tots els ferits en quinze centres sanitaris en una hora i cinquanta minuts.
Entre els professionals que van atendre les víctimes, hi havia l'equip de guàrdia del SEM amb professionals del Consorci Hospitalari de Vic i Transport Sanitari de Catalunya que van estar desenvolupant tasques assistencials al lloc de l'atemptat.
A banda, la cirurgiana Maria Saladich del Servei de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari de Vic també va atendre a les víctimes. Aquell dia, feia la seva primera guàrdia a l'Hospital del Mar, el centre més proper a Les Rambles i que va acollir més ferits. Per fer balanç del 2017, EL9TV va fer una entrevista a la Dra. Saladich per copsar el seu testimoni i conèixer com va viure aquella fatídica tarda d'agost.
Avui, un any després del 17-A, volem tenir un record ben especial per a totes les víctimes. Pensem en els morts, en els ferits i en els familiars que han perdut un ésser estimat. Pensem també en les persones que eren al lloc dels fets i que mai oblidaran el terror que van viure i, per descomptat, volem tenir un record molt especial i un sincer agraïment a tots els professionals que aquell dia van deixar-se la pell per ajudar i socórrer els ferits. Com diu el Col·legi de Metges de Barcelona en el següent vídeo homenatge, gràcies per demostrar vocació, solidaritat, companyonia, humanisme i, en definitiva, la noblesa de la professió.
