Les consideracions tècniques i ètiques seran clau en l’ús de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la salut pública
L’onzena edició de les Jornades R+D+I TIC Salut Social, que es van celebrar en format webinar del 20 al 28 d'octubre, es va centrar en el potencial que ofereix la intel·ligència artificial per ajudar el personal mèdic o de salut i facilitar la comprensió d'algunes realitats complexes.
L'ús de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit de la salut pública ha de guiar-se per consideracions tècniques i ètiques i hauria de tenir en compte vuit principis: ha d'estar centrada en les persones, ha d'estar fonamentada en l'ètica, ha de ser transparent, ha d'assegurar la protecció de dades, ha de garantir la integritat científica, ha de ser oberta i compartida, ha de ser no discriminatòria i ha de ser una tecnologia controlada per humans. Aquesta va ser la idea principal que va posar sobre la taula Joan Carles March, professor de l'Escola Andalusa de Salut Pública i un dels ponents que va participar a les sessions en línia de la onzena edició de les Jornades R+D+I TIC Salut Social, que van tenir lloc els dies 20, 21, 27 i 28 d’octubre.
Les Jornades d'enguany han comptat amb l'assistència virtual de més de 300 persones i s’han dedicat al nou paradigma en atenció a la persona que suposa la intel·ligència artificial (IA). En aquest sentit, Albert Sabater, director de l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial (oeiac.cat), va subratllar que "l'ús de sistemes d'IA ha de ser entès com una eina per ajudar el personal mèdic o de la salut, però no tant per a substituir ningú". Segons va exposar en la seva intervenció, "tenim moltes dades que poden ser molt riques i interessants però que poden ser molt dispars. Per això les actuacions d'avaluació interna i externa són fonamentals, hem de demanar rendició de comptes, transparència i responsabilitat".
Karina Gibert, Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Researcher, també va destacar la importància de la intel·ligència artificial en el camp mèdic. "La meitat dels avenços en genètica i de les malalties que s'estan curant ara no es podrien curar si no hagués estat per la irrupció agressiva de la intel·ligència artificial dins d'aquests àmbits de recerca". Amb tot, Gibert va apuntar que encara hi ha un ampli camp per córrer: "Visualitzo la intel·ligència artificial com una tecnologia que té un potencial enorme per ajudar-nos a entendre les realitats complexes com mai fins ara hem tingut".
En el nou escenari que presenta aquesta tecnologia, el paper del ciutadà és fonamental. Així ho va defensar Eduard Fosch, professor de la Universitat de Leiden, als Països Baixos: "Crec que és molt important que tinguem una Carta de Drets i Deures en els quals hi hagi involucrades diferents parts de la població. Cal més claredat en els rols i les responsabilitats de les empreses, dels hospitals i centres assistencials però també dels propis ciutadans".
Seguint en aquesta línia, Eleonora Harwich, cap de Col·laboracions del Laboratori d’IA del NHS (Servei Nacional de Salut d’Anglaterra), va esmentar que és primordial apropar als pacients els coneixements tecnològics: "És molt difícil introduir els pacients en la intel·ligència artificial, però tot i que són converses molt tècniques són completament essencials."
Experiències aplicades d'intel·ligència artificial
A la sessió d'aquest dimecres, Xavier Ferràs, professor de Direcció d’Operacions, Innovació i Data Sciences a ESADE, va donar pas a la presentació de quatre càpsules d'experiències aplicades d'intel·ligència artificial. Com a introducció, Ferràs va fer èmfasi en la importància que avui té aquesta tecnologia a la societat. "Al mercat de treball actualment hi ha una guerra oberta de talent per a professionals d'IA. Ara es busquen analistes de dades que sàpiguen programar sistemes d'IA capaços de fer les millors prediccions possibles".
Carolina Garcia-Vidal, especialista sènior de Malalties Infeccioses, doctora en Medicina i professora de l'UB, va exposar l'experiència que han tingut en aquest hospital per millorar la presa de decisions en temps real: "Quan parlem de medicina personalitzada volem dir que hem de trobar uns patrons precisos; per fer això obligatòriament necessitem moltes dades".
En l'àmbit de l'atenció primària, la Dra. Anna Escalé, metge de família de l'EAP Navàs-Balsareny. SAP Bages-Berguedà-Solsonès, va presentar un estudi pilot a la Catalunya Central sobre l'ús de la intel·ligència artificial com a eina de suport i diagnòstic per a les lesions cutànies.
El punt de vista més teòric el va aportar Carles Ramió, professor de Ciència Política a la UPF, el qual va assegurar que la IA té molts reptes i avantatges, però "tanmateix cal tenir present que la IA és només un instrument per respondre les preguntes que ens fem; no podem oblidar que formular preguntes correspon a la intel·ligència humana".
Cloenda amb estratègies per adoptar la IA
Les XI Jornades R+D+I TIC Salut Social es van cloure dijous a la tarda amb una sessió dedicada a estratègies per adoptar la intel·ligència artificial. Hi van participar Josuè Sallent, director de la Càtedra TIC Salut Social i de la Fundació TIC Salut Social, el qual va dir que "a Catalunya tenim quatre reptes principals en intel·ligència artificial: millorar la gestió de les dades ja que la legislació actual no serveix per fer recerca, la velocitat de validació i certificació, una major presència dels comitès d'ètica perquè manca expertesa en certs àmbits, i un model de pagament d'actes mèdics que no afavoreix la innovació".
En la seva intervenció, Salvador Pedraza, especialista en Radiologia, va afirmar que tot i que el nostre sistema sanitari és excel·lent "hauríem de crear, per exemple, un biobanc d'imatges mèdiques on poder treballar i testejar algoritmes; crec que la clau és el SIMDCAT". Per la seva part, Juliana Rivera (Bigpredict.net) va opinar que "cal baixar el nivell d'intoxicació que hi ha al voltant del mal ús que es pot arribar a fer amb la IA. Crec que s'ha creat un entorn artificialment confús i creant dubtes i pors que no haurien d'existir en una bona part d'aplicacions d'IA".
Fent un símil amb el cub de Rubik, Pau Rodríguez (CEO Methinks.ai) va dir que el repte prioritari és resoldre una qüestió que té diferents cares: reguladora, pagament, clínica... "Al final has de compondre-ho de tal manera que resols el cub podent explicar a l'inversor la sostenibilitat del projecte". David Reifs, cap tecnològic de l’oficina d’Innovació de Seidor, va fer èmfasi en el fet que hi ha moltes barreres en la implementació de la IA: "Hem de saber que per implementar solucions hem de passar pels comitès reguladors, a la Unió Europea ja es troba reglamentat".
Jornades TIC Salut Social
Les onzenes jornades han comptat amb l’organització de la Càtedra TIC Salut Social de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Fundació TIC Salut Social (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya), el Consorci Hospitalari de Vic, la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, l'EAP/ABS Centelles, l'EAP Vic, l'Institut Català de la Salut-Gerència Catalunya Central, la Fundació Althaia i FORES.
