Un ambient de respecte i empatia es respirava aquest dimecres la sala d'actes de l'Hospital Universitari de Vic, en l'acte commemoratiu del Dia Internacional del Dol Perinatal. Una ginecòloga, dues llevadores i una psiquiatra, acompanyades per la gerent CHV-FHSC Sara Manjón, van oferir una xerrada sobre l'atenció que s'ofereix a les famílies que han viscut la pèrdua d'un fill durant la gestació, o poc temps després de néixer.

Viure la mort d'un fill és un moment extremadament dur. De fet, no hi ha paraules per definir-lo. És una situació per a la qual cap mare ni cap pare no estan preparats. Tal com va apuntar la gerent, "vivim en una societat que tradicionalment ha donat l'esquena a la mort i costa trobar eines per acceptar-la i per assumir el dol que comporta. A més, moltes vegades és difícil parlar-ne i trobar espais per compartir vivències i sentiments, per això des del Consorci Hospitalari de Vic hem volgut impulsar aquesta iniciativa, per donar visibilitat a aquesta realitat i poder-ne parlar".

Les morts perinatals, aquelles que es produeixen des de la setmana 20 de gestació fins 7 dies després del naixement, no són habituals, però sí que és un fet prevalent a la nostra societat. Cada any al Consorci Hospitalari de Vic hi ha una mitjana de 5 casos de mort perinatal. L'any 2023, per exemple, es van registrar 946 parts i hi va haver 4 casos de mort perinatal, el que representa una taxa de 4,2 morts per cada 1.000 nadons.

Un acompanyament integral, interdisciplinari i personalitzat per a cada dona i família

Cadascuna de les ponents va transmetre el seu rol professional i va quedar palès que és una feina d'equip, interdisciplinària, i personalitzada segons les necessitats de cada dona.

L’obstetra M. Carme Merced va explicar que els diagnòstics en la majoria dels casos es realitzen perquè la gent consulta, donat que noten que alguna cosa no va bé, o en altres casos es tracta del diagnòstic d'una malaltia limitant de la vida. En ambdós casos, les dones es pregunten "I per què a mi?". Necessiten entendre per què el fill que estaven esperant no viurà. La doctora va explicar que en els casos de mort perinatal inesperada "hi ha moltes raons per la qual aquesta pot ocórrer i no sempre és possible donar una resposta clara a la pregunta de per què ha succeït. En 1 de cada 3 casos la causa es desconeix. Aquesta manca de respostes pot ser difícil d'assimilar, encara que el nostre objectiu és esbrinar-ho" i per això va detallar tot el seguit de proves que es fan: es recopila informació de la història clínica, l'examen físic i es realitzen analítiques maternes a més d'un examen ecogràfic, genètic i l'estudi de l'autòpsia fetal i de la placenta.

El paper de l'equip de professionals ha canviat molt els últims anys. S'estan formant constantment per oferir el suport no només assistencial sinó també emocional. Així ho va explicar Lucía de Frutos, en representació de les llevadores del CHV, que són les professionals de referència que atenen les dones dins la sala de parts. Va explicar la delicadesa i l'especial atenció que s'ofereix a les mares que, malgrat haver perdut el seu nadó dins l'úter, l'estan parint sense vida: "Tenim molta cura amb les paraules que utilitzem, amb el control del dolor, i també respectem les preferències de les dones sobre si volen compartir un temps pell a pell amb el nadó o sobre com volen acomiadar-se'n. Se'ls dona tot el temps que necessitin, sense presses".

En representació del servei de Salut Mental i Psiquiatria, Montse Coll va posar en valor com es fa l'acompanyament del procés de dol després de la pèrdua perinatal. La psiquiatra va apuntar que "tots aquests dols durant massa temps s'han invisibilitzat, fent encara més difícil a les mares transitar aquesta difícil situació. Els sentiments de solitud, d'incomprensió, d'impotència i també de culpa acompanyen aquestes experiències, i és important recordar que el dol sana quan el compartim". Les psicòlogues vetllen per la gestió de les emocions i el dolor de la pèrdua i quan el dol es complica i apareixen altres símptomes que poden precisar altres intervencions terapèutiques i farmacològiques, hi intervenen els psiquiatres.

Per últim, la coordinadora de l'ASSIR Osona, Judit Tarrés, va exposar el paper de les llevadores de Primària en tot aquest procés i per concloure va recordar que "tots els professionals sanitaris tenim un paper molt important en l'acompanyament del dol perinatal, cada un des del seu lloc, de manera coordinada hospital i primària, però tots en la nostra actuació, des de com es transmet la notícia fins a la cura i acompanyament en el part i postpart. Perquè depenent de com sigui tot aquest procés, pot ser des d'un procés amortidor fins a un trauma per a les famílies".

L'Ajuntament de Vic va voler també mostrar el seu suport i col·laboració en un dia tan especial. La regidora Elisabeth Franquesa va cloure l'acte explicant els recursos que ofereix la ciutat de Vic per a les dones i famílies afectades, com és el cas d'un petit racó de records al cementiri municipal.

Compartir a Facebook Compartir a Twitter