"Fer docència és enriquidor perquè fa qüestionar-te com fas les coses"

Pep Ortiz és cap d’Unitat de Cures de Rehabilitació hospitalària del CHV i, des de fa 10 anys, és professor de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de les assignatures de Fisioteràpia en el Sistema Múscul-esquelètic i Raonament Clínic.

Què t'aporta professionalment i personalment el fet de fer docència?

“A nivell personal, fer de docent m'ha descobert una faceta meva que desconeixia i m'apassiona i, a nivell professional, fa que hagi d'estar al dia en tot allò relacionat amb la meva professió i tingui com a professional assistencial una visió més amplia i rica”.

Cristina Cobo és infermera d’Unitat Quirúrgica i tutora de pràctiques des del 2006.

Què t'aporta professionalment i personalment el fet de fer docència?

“Ser tutor de pràctiques vol dir participar en la formació d'una persona, transmetre-li uns valors i uns coneixements. La finalitat és l'adquisició de competències i experiències dins del marc dels valors professionals de responsabilitat infermera, autonomia de la persona, intimitat i confidencialitat, justícia social i compromís professional en relació a les persones ateses i el desenvolupament d'habilitats.

S'ha de guiar i orientar a l'estudiant en els diferents moments i situacions a les que s'afronta, tenint en compte que cada alumne és diferent, i oferir-li processos d'aprenentatge individualitzats.

És un esforç que es veu gratament recompensat quan l'estudiant té una actitud positiva i està motivat i, quan al finalitzar el període hi ha hagut un aprenentatge a través del qual s'han assolit coneixements en les seves diferents dimensions: conceptes, procediments, actituds i valors”.

La Dra. Helena Vallverdú és cap de servei de Cirurgia General i nova coordinadora de Serveis Quirúrgics del CHV. És també professora associada de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Des de sempre ha estat compromesa amb la docència. 

Què t'aporta professionalment i personalment el fet de fer docència?

“No podem treballar sense la convicció que allò que ensenyem ara és diferent d’allò que ensenyarem d’aquí a 5 anys. Això t'obliga a una formació continuada i una actualització constant de coneixements i, en el cas dels cirurgians, de tècniques quirúrgiques.

En les meves diferents etapes professionals he viscut moments molt diversos. He estat cap d'estudis, part del comitè de docència, he organitzat cursos i d'altres activitats. Això m'ha fet desenvolupar habilitats comunicatives, d'organització i planificació. Apart de les classes com a professora associada a la Universitat de Barcelona i, ara, a la UVic, una tasca especialment important per a mi ha estat la de ser tutora de residents.

Fa uns anys, vaig saber que la paraula "doctor/doctora" prové del llatí i vol dir "persona que ensenya". Per a mi, Medicina i ensenyar són inseparables. I no hi ha una satisfacció major que quan veus que els teus estudiants i residents assoleixen els seus objectius, passen de curs, aproven el MIR i fins i tot alguns fan la teva especialitat i passen a ser els teus companys. Impagable!”.

Joan Saló és el cap de Digestologia del Consorci Hospitalari de Vic i, actualment, també és professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Exerceix la docència universitària des de l’any 2015.

Què t’aporta professionalment i personalment el fet de fer docència?

“Representa una motivació més per complir amb les exigències de la meva feina a l’hospital”.

Raquel Carrera és cap de Qualitat i Comunicació del CHV, és codirectora del Postgrau de Seguretat, Qualitat assistencial i legal de la Universitat de Barcelona-UVic-UCC, professora en el màster d’Infermeria de pràctica clínica avançada de la UB i professora de diferents assignatures dels graus d’Infermeria i Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut i Benestar de la UVic-UCC. Excerceix com a docent des de l’any 1992.

Què t'aporta professionalment i personalment el fet de fer docència?

“Un dels lemes que tinc en la docència és que cal una planificació acurada de què cal fer, com es vol fer i a qui va dirigit, i una actitud proactiva perquè els alumnes avaluïn les classes fetes. Això suposa temps i capacitat d'acceptació dels resultats.

Suposa també un gran esforç per mantenir-te al dia en el tema i per personalitzar la presentació segons el perfil d'alumne a qui et dirigeixes. Hi ha diferència entre l'activitat docent a estudiants de Grau i la formació més especialitzada per a professionals que treballen -amb càrrecs directius i de gestió importants-, fet que implica molt coneixement d'àmbits diversos.

Fer docència en àmbits professionals t'obre una visió àmplia del nostre entorn, aprens a fer les coses de manera diferent (escoltar les experiències sempre és enriquidor i si es pot influir en millorar la manera de fer, encara és millor) i molt sovint s'obren contactes per a altres professionals del Consorci. 

En ambdós casos, agafes habilitat per parlar en públic, per resoldre situacions i conflictes de forma ràpida, a fer un bon ús de la gestió del temps sintetitzant i explicant com es pot passar de la teoria a la pràctica”. 

Lourdes Serra és auxiliar d'Unitat Quirúrgica i tutora de pràctiques des del 2004.

Què t'aporta professionalment i personalment el fet de fer docència?

“Ser tutor de pràctiques representa un repte. Has de donar resposta a les demandes, inquietuds i necessitats de l'estudiant, adoptant el perfil docent alhora que estàs desenvolupant l'activitat assistencial habitual del teu lloc de treball i, això, no sempre és fàcil de compaginar.

Quan l'estudiant està motivat, s'integra en l'equip de treball i en la dinàmica de la unitat, et manifesta que ha après molt i està agraït, i això és molt gratificant”.

Judit Pons és infermera especialista en Salut Mental d'Osona Salut Mental. Exerceix també com a professora col·laboradora a la Facultat de Ciencies de la Salut i el Benestar. Imparteix l'assignatura "Cures d'Infermeria en Salut Mental" als estudiants d'infermeria juntament amb 2 professionals més del CHV. Col·labora a diferents assignatures de Pràcticum com a tutora de la universitat. Fa docència des de l'any 2008.

Què t'aporta professionalment i personalment el fet de fer docència? 

"Implica moltes coses per a mi gratificants. D'entrada, significa estar reciclada contínuament ja que cada any revises l'assignatura que has d'impartir. A més, és molt enriquidor ja que et qüestiones el perquè fas les coses com les fas, ja que això ho hauràs d'explicar, i fa que analitzis el teu dia a dia. És un procés de millora contínua".

Rosa M. Catalán és facultativa en Medicina Intensiva i professora associada de Fisiopatologia de la Facultat de Ciències de la Salut i Benestar, de l'UVIC-UCC. També és col·laboradora docent en pràctica clínica dels alumnes de la Facultat de Medicina de l'UVic-UCC.

Què t'aporta professionalment i personalment el fet de fer docència?

“Des de l'any 1997, recent acabada la meva residència, ja vaig començar a dedicar-me a la docència vinculada a la reanimació cardiopulmonar (RCP). Aquesta docència relacionada amb la RCP ha estat una part important dins les meves tasques professionals en els diferents centres sanitaris on he treballat, a partir del 2003, quan vaig obtenir els títols oficials d'instructora en reanimació cardiopulmonar. En relació a la docència universitària, estic vinculada a l'UVic-UCC des de fa 5 anys.

La docència sempre ha estat per mi una oportunitat de transmetre coneixements als meus companys en els cursos de reanimació i, ara, als meus alumnes universitaris a través de les classes de fisiopatologia; d'ensenyar i d'aprendre dels alumnes; de mantenir-me actualitzat i de revisar conceptes que vaig estudiar fa molt de temps. Personalment, per mi ensenyar és "desconnectar" de la rutina assistencial i, a la vegada, l'oportunitat de fer assequible als alumnes allò que forma part de la meva pràctica mèdica”.