Farmàcia i Geriatria presenten el model de Prescripció Centrada en la Persona

El passat 31 de maig, va tenir lloc a l'Hospital Universitari de Vic una jornada científica sobre el model de Prescripció Centrada en la Persona en què es van donar a conèixer els resultats de l’estudi que s'ha dut a terme a l'Hospital de Manlleu per millorar l'adherència dels pacients amb dues o més malalties cròniques.

La jornada es va emmarcar en la Ruta de l'Excel·lència de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica que, aquest 2018, ha premiat a cinc serveis de farmàcia hospitalària que tenen en marxa projectes de valor, amb resultats assistencials rellevants que es puguin implantar a altres centres i el coneixement dels quals pugui ser compartit. Els serveis territorials de Farmàcia i Geriatria (CHV-FHSC) van obtenir un d'aquests cinc premis pel projecte 'Model de Prescripció Centrada en la Persona per millorar l'adherència i l'adequació terapèutica en pacients amb multimorbiditat'.

Estratègies innovadores per millorar l'adherència terapèutica

En el marc de la jornada, es van explicar els resultats de l'estudi realitzat per farmacèutics i geriatres del CHV-FHSC que ha permès millorar l'adherència i l'adequació terapèutica dels pacients amb multimorbilitat mitjançant la implantació en la pràctica clínica del Model de Prescripció Centrada en la Persona. L'experiència es va aplicar a la Unitat de Convalescència de l'Hospital Sant Jaume de Manlleu i va consistir, primer, en la realització d'entrevistes clíniques entre el farmacèutic d'hospital i el pacient -o cuidadors- per valorar qualitativament la seva adherència. Tot seguit, van tenir lloc reunions entre el geriatra i el farmacèutic per revisar i adequar els medicaments.

Després de l'anàlisi del cas de 120 persones, els resultats van ser molt satisfactoris: es van realitzar més de 600 intervencions de modificació, substitució o interrupció de la medicació -amb un promig de cinc intervencions per pacient-; i es va aconseguir disminuir significativament la mitjana de medicaments de cadascun -passant de 10 a 8-, fet que va permetre disminuir la seva càrrega terapèutica, adaptant-la a les seves capacitats, així com augmentar la seguretat de la farmacoteràpia.

L'adherència és un factor clau en l'èxit terapèutic, és a dir, quan la conducta del pacient -en relació a la presa de medicació- es correspon amb les recomanacions del professional sanitari. En canvi, la manca d'adherència terapèutica s'ha relacionat amb un pitjor control de la malaltia, una reducció de la qualitat i esperança de vida, així com un augment de la despesa sanitària. Per això, cal implantar estratègies innovadores que permetin millorar l'adherència terapèutica. A més, aquestes estratègies han d'individualitzar-se, ja que les barreres que impedeixen una bona adherència varien d'un pacient a un altre.