Publicacions científiques dels nostres professionals

La prova d'elecció per al diagnòstic de càncer colorectal és la colonoscòpia, però és una exploració invasiva, amb riscos associats. Per això, el programa de detecció precoç del CCR es realitza mitjançant el test de sang oculta en femta. Aquest mètode s'associa a una taxa elevada de resultats falsos positius, el que implica la realització almenys d'un 30% de colonoscòpies sense cap lesió de risc. L'objectiu d'aquest estudi era desenvolupar una nova eina no invasiva pel cribratge del càncer colorectal, basada en marcadors fecals bacterians, i que en combinació amb el test de sang oculta en femta reduís la taxa de falsos positius.

L'article que presentem explora la diversitat de gènere que existeix en el trasplantament renal de donant viu, la millor opció terapèutica per les persones amb malaltia renal crònica. És cert que els homes tenen més incidència de patir malaltia renal crònica que necessita tractament de substitució renal però són les dones qui tenen més probabilitats de donar un ronyó que no pas de rebre'l. L'objectiu de l'estudi era explorar l'experiència de les dones que donen un ronyó a familiars amb vincles biològics i a familiars amb vincle socio-culturals i comprendre quines són les similituds i diferències en les seves vivències. Es va realitzar un estudi qualitatiu amb un anàlisis interseccional de gènere de matriu fenomenològica hermenèutica. Les dades es van recollir mitjançant entrevistes en profunditat.

La síndrome nefròtica idiopática és una malaltia renal de causa desconeguda. Un dels reptes actuals, és la recerca de biomarcadors que permetin aprofundir en el coneixement de la fisiopatologia i així millorar el diagnòstic i tratament d'aquests malalts. El suPAR és un potencial biomarcador que s'ha detectat augmentat en alguns malalts amb síndrome nefròtica sense ser exclusiu d'una determinada forma histològica. La hipòtesi del nostre treball és que els nivells augmentats de suPAR es podrien relacionar amb una major activació endotelial d'aquests pacients, fet que es confirma.

L'article demostra que existeix una elevada prevalença de símptomes gastrointestinals i alteracions en la conducta alimentària en les dones que pateixen la síndrome d'Ehlers-Danlos (EDS). Es tracta d'una malaltia en què la síntesi del col·lagen està alterada i que sol presentar hiperlaxitud articular, fragilitat tissular, al·lèrgies i intoleràncies múltiples i símptomes del tracte gastrointestinal que condicionen l'alimentació. L'estudi ha utilitzat una metodologia psicomètrica molt completa i rigorosa per examinar determinades variables. Els resultats són concordants amb la literatura prèvia, malgrat que la SED és una malaltia rara i poc estudiada, especialment des de l'òptica de la salut mental. És la primera vegada que es documenta la relació entre la simptomatologia gastrointestinal derivada del dèficit en la síntesi del col·lagen i la conducta alimentària alterada en aquesta subpoblació específica.

La prevalença de la malaltia de Parkinson augmenta amb l'edat i s'estima que afecta l'1% de la població major de 60 anys. La polineuropatia perifèrica (PNP) és una complicació poc coneguda de la malaltia de Parkinson la qual es pot produir per 3 mecanismes diferents. La PNP en la malaltia de Parkinson està majoritàriament infradiagnosticada. Símptomes de la polineuropatia tòxica (parestèsies, debilitat, trastorns de l' equilibri, etc.) poden interpretar-se com l'empitjorament de la malaltia del Parkinson, incrementant les dosis de L-DOPA, amb el conseqüent empitjorament dels símptomes. En l’estudi a propòsit d'un cas, es va comentar característiques clíniques, diagnòstic, tractament i recomanacions.

En aquest treball, que analitza pacients atesos per insuficiència cardíaca aguda en serveis d'urgències d'Espanya, amb la participació de l'HUV, s'explora l'impacte de l'administració prehospitalària de furosemida intravenosa (FAST-FURO) en els resultats clínics mort intrahospitalària, mort als 30 dies, i temps perllongat d'ingrés. L'anàlisi no va demostrar cap resultat significatiu per al grup FAST-FURO, d'acord a la presència de diabetis mellitus, cardiopatia isquèmica, arteriopatia perifèrica, disfunció del ventricle esquerre i descompensació greu. Tampoc l'estratificació segons edat, gènere, funció ventricular esquerra, tractament crònic amb diurètics, creatinina a urgències i categoria de risc MEESSI, va demostrar resultats significatius. En conseqüència, és possible afirmar que la furosemida IV administrada de forma precoç, abans d'arribar a urgències, no sembla representar un benefici en els resultats clínics a curt termini. En aquest sentit, l'estudi aporta evidència al paper d'aquesta estratègia en el pacient agut. Tanmateix existeixen diversos factors a tenir en compte pel què fa al benefici del tractament prehospitalari de la ICA. Guanyar temps respecte la demora que pot representar la sobreocupació dels serveis d'urgències en determinades hores del dia, pot ser una millora pel pacient important.