Ajudar en les decisions difícils que pot generar la pràctica clínica
Professionals i pacients del Consorci Hospitalari de Vic disposen d’un òrgan consultiu que dona suport en conflictes ideològics i morals. És el Comitè d’Ètica Assistencial, que compleix 30 anys en la seva tasca d’assessorament en aspectes bioètics
La Llei de l’Avortament en el seu moment, la pandèmia de la COVID-19 actualment, o ben aviat la Llei de Regulació de l'Eutanàsia… són exemples de situacions o canvis legals que poden generar conflictes ideològics i morals i que poden ser consultats al Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) del Consocri Hospitalari de Vic. Nascut ara fa trenta anys, aquest òrgan de composició multidisciplinària ha donat resposta durant tot aquest temps a quasi un centenar de consultes.
Ara fa tres dècades, es van donar els primers passos del que acabaria essent el Comitè d'Ètica Assistencial del CHV. Tot s'inicià l'any 1990, quan la Dra. Carme Serra, molt sensibilitzada per les seves pròpies vivències com a pacient i com a integrant del "Grup de treball d'Atenció a l'usuari", va impulsar millores en aspectes com la humanització de l'assistència; la interacció entre el professional i l’equip sanitari amb el pacient i la família; i la bioètica. La seva prematura mort, l'any 1993, va desencadenar que un any després el Dr. Domènech Pañella (“en Mingo”) presentés el projecte de creació del "Grup de Treball en Bioètica Assistencial", que es va materialitzar l'any 1996 i que posteriorment es va convertir en el CEA del CHV. Ell va ser-ne el primer Coordinador/ President.
Inicialment, el grup necessitava formar-se i adquirir experiència per consolidar-se abans de sol·licitar-ne la seva acreditació com a CEA. Durant aquest període de consolidació (1996 -2000), es van definir els seus objectius, la periodicitat de les reunions, la forma de prendre les decisions i es va elaborar un Reglament de règim intern, però sobretot es van sistematitzar les revisions bibliogràfiques amb l'objecte de recollir informació, junt amb la revisió de casos per adquirir criteri i experiència davant les futures consultes. Paral·lelament es van crear dues comissions, les de Confidencialitat i de Consentiment Informat, per treballar aquests dos temes cabdals dins l'àmbit hospitalari.
Hi ha quatre aspectes que el CEA ha treballat des de l'inici: la Formació, la Resposta a consultes, l’elaboració i revisió de Documentació amb càrrega Bioètica i la participació en la Creació i seguiment de circuits tant documentals com organitzatius:
| Formació |
Forma als seus membres (assistència a reunions, jornades, congressos i cursos) i també a la resta de professionals: sessions d'hospital i cursos sobre bioètica bàsica, confidencialitat, intimitat, consentiments informat, drets i deures dels pacients, presa de decisions compartida, voluntats anticipades, refús al tractament i l'aplicació de la LOPD. Els seus membres assumeixen la docència del "Curs de Bioètica per a Residents". El curs té una base teòrica que s'ha anat reforçant amb la discussió de casos reals, amb l'objectiu d'estimular i promoure el raonament bioètic. Participa en l’elaboració del Codi Ètic del CHV. |
|---|---|
| Resposta a consultes |
Fins ara s'ha donat resposta a un total de 92 consultes de tipologia diversa tant en el contingut com en la procedència. L'anàlisi es fonamenta en els 4 principis bioètics i sempre es busca el consens, tot i la complexitat que a vegades comporta el seu raonament. Si la consulta no és urgent, la seva discussió es fa dins la reunió ordinària més propera; si és urgent, s'organitza una reunió extraordinària que ha d'estar integrada per un mínim de 4 membres del CEA i se li dona resposta immediata. |
| Documentació |
Participa de forma continuada en l'elaboració de documents com són els protocols de punxades accidentals i confidencialitat, les guies d'actuació en anticoncepció post coital, la d'actuació en el refús terapèutic, la de recomanacions per l'elaboració de documents de consentiment informat (actualment n’hi ha 416) i la d'accés a la Història Clínica, el Manual de Bones Pràctiques i la revisió dels nous CI. Complementàriament, també participa en el procés d'acreditació del CHV mitjançant l'actualització del contingut de 29 documents relacionats amb el codi ètic, el reglament intern del CEA, diversos protocols, instruccions, consentiment informat, voluntats anticipades, entre d'altres. |
| Creació i seguiment de circuits |
Participa en la creació i el seguiment del circuit per a la introducció, publicació i l'ús del CI dins la xarxa informàtica del CHV. Col·labora en la revisió de la seguretat de la informació confidencial i de la seva traçabilitat dins la xarxa informàtica de la institució. |
Qui som?
Segons la legislació vigent, els comitès d'ètica assistencial han de ser multidisciplinaris. Fins l'actualitat n'han format part una cinquantena de professionals, els 19 membres actuals són: 6 infermeres (Fina Codina, Antònia Conejo, Anna Fidalgo, Rosa M. Muntal, Joan Palmarola, Marta Roquet), 6 professionals mèdics (Josep M. Aragonés, Ana Castro, Rosa M. Catalan, Francesc Díaz, Lluis Llauger, Oriol Morera), 1 advocada (Júlia Torrent), 1 filòsof (Jordi Mundó), 1 treballadora social (Carme Guiteras), 2 administratius (Irene Cribillés, Toni Salamanca), 1 llevadora (M. Gràcia Poblet) i 1 farmacèutic (Pau Rosique).
No maleficència, beneficència, justícia i autonomia són els quatre principis bàsics de la bioètica
Bioètica, un potent instrument d'ajuda en la presa de decisions
El terme bioètica (ètica aplicada a la vida) va ser utilitzat per primera vegada fa 50 anys pel bioquímic i professor d’oncologia Rensselear Van Potter. Aquesta disciplina s'ha vist potenciada pel canvi en la relació metge-pacient que cada vegada està més lluny del format paternalista. Aquest fet, junt amb grans avenços tecnològics per al diagnòstic (més segurs però alhora també més invasius), la millora en l'accés a la informació i del concepte d'equitat, han fet que la bioètica agafi l'empenta necessària per esdevenir un potent instrument d'ajuda en la presa de decisions dins del món sanitari.
Proper repte: La nova Llei d’Eutanàsia
Amb motiu del seguiment que el CEA fa de la nova legislació, en especial a la que fa referència a temes "conflictius", està preparant una Sessió General de cara a la imminent entrada en vigor de la Llei de Regulació de l’Eutanàsia.
Amb sis reunions anuals de mitjana, el CEA ha mantingut una activitat força estable tot i alguns moments de defalliment. Ara, està preparant la reunió número 150