Premiem les millors investigacions científiques

És un treball de continuació d'un estudi sobre una cohort de dones postmenopàusiques de la comarca d'Osona. En un primer treball publicat el 2014 vam establir la prevalença de fractures i deformitats vertebrals en 2.968 dones mitjançant una tècnica associada a la mesura de la massa òssia i 4 anys després van fer el seguiment amb la mateixa tècnica per veure si aquesta prevalença incrementava el risc de noves fractures. Van participar 2.510 dones i efectivament es confirma que tenir fractures i deformitats incrementa tres vegades el risc de noves fractures. comparant amb la gent que el primer estudi no tenia res.

L'estudi va ser revisar l'experiència de persones donants i receptores que han intervingut en el procés d'un transplantament d'un ronyó amb l'objectiu de conèixer com viuen aquesta situació i veure com es poden dissenyar noves estratègies que millorin l'atenció i les cures que reben. A partir de la revisió sistemàtica de prop d'una trentena d'estudis qualitatius publicats del 2005 al 2018, es va constatar que, donar i rebre un ronyó és una experiència positiva que comporta certes dificultats i sensacions d'estrès, tant per als donants com per als receptors. Els donants, a més, consideren que no reben prou informació ni atenció.

Aquest article va formar part del compendi de la meva tesi doctoral. En aquest estudi s'explora el paper pronòstic de la hiperpotassèmia en els episodis d'Insuficiència Cardíaca Aguda atesos a Urgències quan coexisteix amb la disfunció renal. Mitjançant la categorització i estudi de la cohort en quatre subgrups, es demostra que cal ser curós en el maneig d'aquests casos a Urgències, amb el control dels nivells de potassi de forma enèrgica i l'adequació a cada pacient dels règims terapèutics que milloren la supervivència de la Insuficiència Cardíaca, a fi d'evitar-ne efectes indesitjats a curt termini.

L'any 2017, professionals dels serveis d'Anestesiologia i de Cirurgia General del CHV vam participar en un estudi multicèntric i prospectiu amb pacients sotmesos a cirurgia colorectal electiva per veure les complicacions a 30 dies així com el grau d'aplicació de les recomanacions dels protocols ERAS, la mortalitat, les readmissions, reintervencions i durada de l'estada hospitalària. L'anàlisi va mostrar que la major adherència a les recomanacions ERAS es relacionava amb menys complicacions severes, menys complicacions totals, menys mortalitat i menor estada hospitalària. Aquests resultats i l'experiència acumulada des de 2012 ens hauria d'ajudar a estendre l'aplicació de protocols ERAS a altres procediments quirúrgics al CHV.

La comunicació presentada valora la presència de deliri a l'ingrés dels pacients atesos a la Unitat Geriàtrica d'Aguts (UGA) i descriure les intervencions infermeres planificades en la cura dels pacients amb síndrome confusional aguda. En l'estudi en què es basa, no es van trobar diferències estadísticament significatives entre l'edat, el motiu de l'ingrés i els dies d'estança entre els pacients que presentaven deliri i els que no. Pel gran impacte que té en la qualitat de vida de la persona i el seu entorn, es fa necessari dur a terme intervencions infermeres orientades a prevenir-ne l'aparició i diagnosticar-lo tan aviat com sigui possible. Incorporar l'avaluació en la valoració a l'ingrés pot ser una bona estratègia.

La paraparèsia espàstica tropical és una malaltia crònica inflamatòria del sistema nerviós central que altera la marxa i està causada per la infecció del virus limfotròfic de cèl·lules T humanes (HTLV-1). Al nostre país és poc freqüent la infecció per aquest virus i, la gran majoria de casos documentats, s'han diagnosticat en pacients procedents de països endèmics (Japó, Sud-Amèrica...). El cas diagnosticat al CHV és el primer cas documentat a Espanya de paraparèsia espàstica tropical de probable infecció via transfusió sanguínia, en una pacient de 71 anys que podria haver-se infectat en una intervenció de càncer de cèrvix realitzada l'any 1997 en un altre centre hospitalari.