Així ens hem reorganitzat per aturar la COVID-19

La ràpida evolució de la COVID-19 des que es va confirmar el primer cas a Osona, el 12 de març, va comportar una resposta immediata. Abans d’aquest primer positiu, el Consorci Hospitalari de Vic havia previst amb el Departament de Salut quines mesures organitzatives caldria adoptar per poder absorbir un increment sobtat de pacients ingressats per problemes respiratoris provocats pel coronavirus SARS-CoV-2.

Només 5 dies després de detectar el primer cas, es confirmava la primera mort d'un pacient ingressat per COVID-19 a l'Hospital Universitari de Vic. Al cap de dues setmanes, ja eren 264 els casos positius -181 pacients i 83 professionals-, hi havia 111 persones hospitalitzades amb coronavirus o sospita d’infecció, i s'elevaven a 18 les morts causades per la malaltia. L’enorme impacte de la pandèmia va comportar una cascada de mesures de gran abast que van transformar totalment la dinàmica assistencial: centres, serveis i professionals van reorganitzar -o directament reorientar- la seva activitat per fer front els estralls del coronavirus.

Aturada de tota l’activitat programada i restricció de visites

La primera gran mesura per contenir la propagació del coronavirus va arribar el 13 de març, quan a Osona encara només es comptaven 2 casos positius. D'acord amb les mesures decretades per la Generalitat de Catalunya, es van restringir totalment les visites als hospitals públics i residències i es va anul·lar tota l'activitat programada. Als centres del CHV les intervencions quirúrgiques, les visites i les proves que no fossin urgents o inajornables, van quedar aturades completament, així com la rehabilitació ambulatòria i tota l’activitat de tipus mutual. Només Hemodiàlisi i els hospitals de dia mèdic i oncològic han mantingut en gran mesura la seva activitat presencial. L’atenció telemàtica ha substituït part de l’activitat de Consultes Externes, Rehabilitació o Salut Mental, entre molts altres àmbits.

Hospitals i personal dedicats de forma gairebé exclusiva a la COVID-19

De les 12 unitats d'hospitalització disponibles a l'Hospital Universitari de Vic, se n’han arribat a dedicar fins a 9 per atendre pacients amb coronavirus o sospita d'infecció. L'ingrés per altres causes es va limitar a les plantes 7 (Salut Mental), 1.2 (Pediatria, Ginecologia i Obstetrícia) i 6.1 (altres patologies). Per alliberar espais, els pacients geriàtrics aguts es van traslladar als sociosanitaris de la comarca, la Clínica Sant Josep va acollir els pacients ingressats de COT que van donar negatiu i, finalment, l'obertura del Pavelló Vic Salut va permetre derivar als pacients de menor gravetat. En paral·lel a la reconversió de l’Hospital, professionals de totes les especialitats, unitats i serveis van reorientar la seva activitat habitual per dedicar-se a atendre els pacients de COVID-19.

Amb l’avenç de la pandèmia, l'Hospital Sant Jaume de Manlleu i l'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic van adquirir un rol cada vegada més important en l’atenció als pacients amb COVID-19 i, de fet, ara acullen la majoria dels pacients hospitalitzats per la malaltia.

Ampliació dels llits per a pacients crítics

Un altre factor crític per afrontar la COVID-19 ha estat la multiplicació del nombre de pacients en situació crítica. La Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Universitari de Vic compta amb 10 llits, una quantitat que aviat es va quedar curta. A mitjans de març, es va poder habilitar una segona UCI a la planta 1.1, amb 10 llits més per atendre específicament pacients amb insuficiència respiratòria greu. Poc després, gràcies a la incorporació de nous respiradors i equips de monitoratge, es va adaptar la Unitat de Rehabilitació Post Anestèsica (URPA) com a tercera UCI. Un dispositiu que va ampliar fins a 33 els llits de crítics i que, amb la progressiva reducció de casos greus, es va poder tancar a mitjans d’abril.