El Consell de Govern del Consorci Hospitalari de Vic ha aprovat que els beneficis generats durant el 2014 per la seva línia d'activitat privada es destinin a finançar intervencions quirúrgiques públiques a l'Hospital Universitari de Vic. En total, aquests ingressos complementaris permetran dur a terme enguany més de 400 operacions extra, a més de les que ja estaven previstes.

Durant l'any 2014, el nombre de persones pendents d'una intervenció garantida va passar de 2.705 a només 1.543, un 43% menys que en començar l'any. L'objectiu d'aquesta nova mesura és mantenir aquesta tendència el 2015 i reduir les llistes, en especial, en aquelles intervencions que acumulen un major temps d'espera.

Els últims anys, els beneficis generats per l'activitat privada havien servit per minimitzar l'impacte de la disminució dels salaris dels professionals del CHV. Es destinaven a dotar la paga per objectius per, així, compensar en part les reduccions imposades a tot el personal del sector públic i que aquestes fossin menors que en altres centres.

Aquest mes de maig, la Generalitat va aprovar incrementar un 3,6% els diners que perceben els hospitals per realitzar activitat pública, i que aquest augment repercutís en la millora de les retribucions dels professionals sanitaris. Comptant amb aquesta mesura, en endavant el Consorci podrà destinar els beneficis obtinguts a través de la via privada a finançar millores en àmbits concrets de l'activitat pública. Una decisió que es prendrà cada any en funció de les principals necessitats i demandes assistencials.

Com es gestiona l'activitat privada en un centre públic?

En el marc de la seva política de transparència, el Consorci acaba d'editar un vídeo divulgatiu que explica perquè un centre públic fa activitat privada, com es gestiona, els mecanismes de control amb què compta i com l'assistència pública en surt beneficiada.

Conjugar l'activitat privada en un centre públic requereix unes regles clares basades en el rigor, l'ètica, la transparència i l'equitat. Per garantir que l'activitat privada no interfereix amb la pública i que es manté el principi d'equitat, els pacients són atesos en espais i horaris diferenciats. El valor afegit es basa en el confort, la capacitat d'elecció i els serveis complementaris. Alhora, les consultes i les urgències mutuals estan externalitzades a una entitat adjudicada per concurs públic (Bayés Consultoris).

El Consorci també compta amb diferents mecanismes de control: d'una banda, una informació oberta i transparent envers els pacients i un control estricte dels canvis de circuit entre el sistema públic i el privat. De l'altra, la gestió de l'activitat privada té una Direcció pròpia i diferenciada, sotmesa al control i al rendiment de comptes davant del Comitè de Direcció, del Comitè d'Ètica Assistencial (format per professionals mèdics i infermers) i del Consell de Govern (integrat per 6 membres designats per la Generalitat i 3 de la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic).

Des de quan es fa activitat privada?

L'any 2007, la Generalitat va encarregar la gestió de la històrica Clínica de l'Aliança al CHV amb un triple objectiu: fer-la viable econòmicament, conservar els 150 llocs de treball del centre i mantenir la seva tradicional activitat mutual i privada. Així, es va crear la línia d'activitat privada del CHV que s'ofereix sota la marca "Clínica de Vic". Vuit anys després, no només s'han consolidat aquests tres objectius sinó que el model "Clínica de Vic" s'ha convertit en un referent per als molts hospitals públics que estan introduint l'activitat privada com un recurs complementari per garantir la seva sostenibilitat.

Quins beneficis reporta?

En un context de continuada reducció pressupostària, molts hospitals públics han trobat en l'activitat mutual i privada una via de finançament que els permet complementar l'aportació pública i garantir la viabilitat econòmica. En el cas del Consorci Hospitalari de Vic, a través de la marca "Clínica de Vic" es genera avui una desena part del pressupost total de l'entitat. Uns diners que provenen, majoritàriament, de mútues i asseguradores.

A més de garantir la sostenibilitat i de generar un excedent destinat a millorar la qualitat de l'assistència pública, l'activitat privada complementària permet optimitzar les instal·lacions i equipaments, mantenir els 1.300 llocs de treball que genera el Consorci, atreure millors professionals, alliberar pressió del sistema públic i retornar els beneficis a l'interès general de la població.

Compartir a Facebook Compartir a Twitter